Aquesta setmana passada, explicant el Tirant lo Blanch als meus alumnes de 3r d’ESO, vaig decidir portar-los a classe totes les edicions que tinc de l’obra de Joanot Martorell.
En total en són 13, i entre elles es troben edicions amb seleccions de capítols, dirigides a què els alumnes de secundària descobrisquen i coneguen l’obra; altres edicions completes amb introduccions crítiques que estudien el moment de la creació de l’obra, les circumstàncies de l’autor, les influències del text…; una edició de còmic, de la mà de Jordi bayarri i Jesús Huguet, que m’ha permés acostar-li la història al meu xiquet de 4 anys; diverses adaptacions teatrals de certs moments del text; una edició il·lustrada per Manuel Boix, amb unes magnífiques làmines a color; i la meua joia, la que més m’estime, l’edició filològica que Albert Hauf va publicar en 2004. I els peralva a més d’un desig que tinc. Una edició de coleccionista en quatre volums, també il·lustrada per Manuel Boix i que no tinc encara, perquè el seu elevat preu no m’ho ha permés (de moment…).
Com s’ha pogut comprovar, les aventures del cavaller Bretó m’encisen. Des de fa molt de temps ha estat la meua novel·la favorita de les lletres catalanes i he gaudit moltíssim amb els seus passatges bèl·lics, aventurers, romàntics, còmics i eròtics. No de bades, Cervantes en el Quixot i Mario Vargas Llosa posteriorment, la presenten com un tresor de passatemps i un exemple de novel·la total, respectivament.
Del que no hi ha dubte, és de què estem davant d’un dels primers títols que es poden incloure dins l’epígraf de novel·la moderna.
Un alumne de la meua tutoria insistia en la idea que no comprenia per què tinc tantes edicions del mateix llibre. La veritat és que no li ho acabava de saber explicar. Primer li deia que segur que ell tenia molts jocs de la PS4. I ell em contestà, que no comprava mai dues vegades el mateix, encara que tinguera alguna edició especial. Després li deia que totes eren diferents. I ell em contestava que unes estaven incloses en altres que eren les més completes. És difícil transmetre una acció que un mateix no pot explicar. L’únic camí que tinc per fer-ho és el dels sentiments. El de l’amor que sent per l’obra de Martorell. El de sentir-me orgullós de compartir llengua amb eixe geni literari. El de la passió per la cavalleria i per les aventures. Un munt de sentiments que alimenten cada dia la meua Bibliofília.
