Seguint una suggerència de Melchor Mombo, i aprofitant la propera estrena del dia 22 d’Indiana Jones and the Kingdom of Crystall Skull, aquest mes estic acostant-me a la trilogia d’Indiana Jones, el mític aventurer creat de la ma de George Lucas i Steven Spielberg.
Resulta molt interessant, ja que a banda de recordar-les pel·lícules, la meua xicona les descobreix amb mi i al mateix temps anem fent boca per a la que serà l’estrena de l’any, sense cap dubte.
Riders of the Lost Arc (1981), ens serveix per conèixer al personatge. Lucas i Spielberg volien fer una pel·lícula a mode dels serials matinals dels caps de setmana i es van inventar el pèrsonatge d'Indiana Jones, un arqueòleg aventurer, sense escrúpols que compaginaria la seua tasca de professor universitari amb la recerca de tresors mil·lenaris.
La primera pel·lícula enfronta al nostre personatge, al qual dona vida en les tres entregues d’una forma incomparable Harrison Ford, amb els nazis, en una carrera per trobar l’Arca de l’Aliança. Un tresor que donarà poder de destrucció il·limitat a qui l'obtinga, i que el fürher vol tenir al seu poder per emprar-lo amb fins bèl·lics. Amb aquesta excusa, i per encàrrec dels aliats, el nostre personatge viatjarà des de sud-américa fins a al mediterrani, passant per Estats Units, Nepal i el Caire. Vorem nombroses baralles, lluites apassionants, persecucions excitants, com la del cavall darrere el camió, i personatges inoblidables, com Marcus, el cap del museu, Sallah, l’excavador fidel, Bellock, l’etern rival, Toht, el nazi sàdic, i sobretot Marion, la millor de les companyes femenines d’Indy. En resum, baix la meua opinió, estem davant la millor de les tres entregues.
Indiana Jones and the Temple of Doom (1984), ens conta una història un any anterior en el temps a la de l’arca, que es desenvoluparà a l’Índia principalment. La pel·lícula s’inicia a Shangai, on Indy s’enfrontarà a Lao Che. Allí coneixerà a Willie, una cantant de varietats i al jove Tapón, els quals seran els seus companys en aquesta nova aventura. El que ens conta la història, és com Indy anirà a parar a un temple hindú, a la recerca d’unes pedres sagrades que s’han robat a un petit poble, causant-li la misèria. El temple resultarà ser una presó de xiquets, on es realitzen rituals satànics i es converteix en esclau a tothom que hi passa per allí.
Aquesta és possiblement, per a mi, la més fluixa de les tres. La aventura és tal volta la més increïble, té molt més humor infantil que les altres dues i els personatges s’exageren massa fins arribar una mica a caricaturitzar-se ells mateixos. Tot açò ho dic, això si, des de la més gran de les estimes. Però em sembla que els crits de Willie i la pròpia presència de Tapón li aporten poc al personatge d’Indy, que amb la seua única presencia havera sigut capaç d’omplir nombroses històries més com aquesta. Em sembla que esta entrega està més pensada per al públic infantil, i és que, tal vegada açò, és l’única cosa que puc tirar-li en cara a Spielberg, el fet de no acabar de creure’s les seues històries, en alguns casos, com aquest, per exemple. Així i tot, el film ens presenta moments inoblidables, com el seu inici al pub Obi Wan de Shangai, l’escena de la baralla a la mina i la alliberació dels esclaus, o les carreres amb les vagonetes, en les quals arribes a sentir-te com a la muntanya russa.
Indiana Jones and the Last Crusade (1989), la darrera entrega fins al moment, aprofitava per a reunir el personatge d’Indy amb el de son pare, el professor Henry Jones Senior, interpretat magistralment per Sean Connery. La historia ens narra la carrera per trobar el Sant Greal, entre Indiana Jones i els qui sempre han estat els seus rivals més interessants: de nou els nazis.
La història és si no més, tan interessant com la de la primera pel·lícula. Abans he dit que la primera entrega era la millor. Però és precís comentar que aquesta no té quasi res que envejar-li. L'aportació del personatge del pare és excepcional. La química entre els dos actors és present a la pantalla des del primer minut en què coincideixen. A banda de què la resta de personatges també aporten coses molt interessants. En primer lloc, l’organitzador de l’expedició, el mecenes Walter Donovan, junt amb la doctora Elsa Sneider, tan atractiva com misteriosa des del primer moment. Recuperarem a Sallah, del primer film i vorem a Marcus en acció, aportant un humor excel·lent i adult al llarg de tot el film. A banda d’açò tindrem persecucions, baralles, carreres, de nou a cavall, i fins i tot temps per a l’amor a Venècia. I una cosa que també cal destacar: recorre moltíssimes ubicacions, com ara Utah, Portugal, Estats Units, Àustria, Berlin i Turquia. En fi, un film excepcional, que a l'igual que els anteriors ve sempre acompanyat de forma excel·lent per la partitura de John Williams, amb un tema que ja a passat a la història (The Rider’s March) i molts altres verdaderament interessants que encara queden per explotar (i si no fixeu-vos en el ballet de la pesta de les festes d'enguany al projecte Cruïlla de Cors).
En fi, tres cintes espectaculars que ens aporten una dosi d’aventures per anar fent boca de cara a la quarta entrega. Per cert, qui no les tinga, crec que van a fer-les en Antena 3, així que aprofiteu. Això si, prepareu-vos per a aguantar publicitat...
Resulta molt interessant, ja que a banda de recordar-les pel·lícules, la meua xicona les descobreix amb mi i al mateix temps anem fent boca per a la que serà l’estrena de l’any, sense cap dubte.
Riders of the Lost Arc (1981), ens serveix per conèixer al personatge. Lucas i Spielberg volien fer una pel·lícula a mode dels serials matinals dels caps de setmana i es van inventar el pèrsonatge d'Indiana Jones, un arqueòleg aventurer, sense escrúpols que compaginaria la seua tasca de professor universitari amb la recerca de tresors mil·lenaris.La primera pel·lícula enfronta al nostre personatge, al qual dona vida en les tres entregues d’una forma incomparable Harrison Ford, amb els nazis, en una carrera per trobar l’Arca de l’Aliança. Un tresor que donarà poder de destrucció il·limitat a qui l'obtinga, i que el fürher vol tenir al seu poder per emprar-lo amb fins bèl·lics. Amb aquesta excusa, i per encàrrec dels aliats, el nostre personatge viatjarà des de sud-américa fins a al mediterrani, passant per Estats Units, Nepal i el Caire. Vorem nombroses baralles, lluites apassionants, persecucions excitants, com la del cavall darrere el camió, i personatges inoblidables, com Marcus, el cap del museu, Sallah, l’excavador fidel, Bellock, l’etern rival, Toht, el nazi sàdic, i sobretot Marion, la millor de les companyes femenines d’Indy. En resum, baix la meua opinió, estem davant la millor de les tres entregues.
Indiana Jones and the Temple of Doom (1984), ens conta una història un any anterior en el temps a la de l’arca, que es desenvoluparà a l’Índia principalment. La pel·lícula s’inicia a Shangai, on Indy s’enfrontarà a Lao Che. Allí coneixerà a Willie, una cantant de varietats i al jove Tapón, els quals seran els seus companys en aquesta nova aventura. El que ens conta la història, és com Indy anirà a parar a un temple hindú, a la recerca d’unes pedres sagrades que s’han robat a un petit poble, causant-li la misèria. El temple resultarà ser una presó de xiquets, on es realitzen rituals satànics i es converteix en esclau a tothom que hi passa per allí.Aquesta és possiblement, per a mi, la més fluixa de les tres. La aventura és tal volta la més increïble, té molt més humor infantil que les altres dues i els personatges s’exageren massa fins arribar una mica a caricaturitzar-se ells mateixos. Tot açò ho dic, això si, des de la més gran de les estimes. Però em sembla que els crits de Willie i la pròpia presència de Tapón li aporten poc al personatge d’Indy, que amb la seua única presencia havera sigut capaç d’omplir nombroses històries més com aquesta. Em sembla que esta entrega està més pensada per al públic infantil, i és que, tal vegada açò, és l’única cosa que puc tirar-li en cara a Spielberg, el fet de no acabar de creure’s les seues històries, en alguns casos, com aquest, per exemple. Així i tot, el film ens presenta moments inoblidables, com el seu inici al pub Obi Wan de Shangai, l’escena de la baralla a la mina i la alliberació dels esclaus, o les carreres amb les vagonetes, en les quals arribes a sentir-te com a la muntanya russa.
Indiana Jones and the Last Crusade (1989), la darrera entrega fins al moment, aprofitava per a reunir el personatge d’Indy amb el de son pare, el professor Henry Jones Senior, interpretat magistralment per Sean Connery. La historia ens narra la carrera per trobar el Sant Greal, entre Indiana Jones i els qui sempre han estat els seus rivals més interessants: de nou els nazis.La història és si no més, tan interessant com la de la primera pel·lícula. Abans he dit que la primera entrega era la millor. Però és precís comentar que aquesta no té quasi res que envejar-li. L'aportació del personatge del pare és excepcional. La química entre els dos actors és present a la pantalla des del primer minut en què coincideixen. A banda de què la resta de personatges també aporten coses molt interessants. En primer lloc, l’organitzador de l’expedició, el mecenes Walter Donovan, junt amb la doctora Elsa Sneider, tan atractiva com misteriosa des del primer moment. Recuperarem a Sallah, del primer film i vorem a Marcus en acció, aportant un humor excel·lent i adult al llarg de tot el film. A banda d’açò tindrem persecucions, baralles, carreres, de nou a cavall, i fins i tot temps per a l’amor a Venècia. I una cosa que també cal destacar: recorre moltíssimes ubicacions, com ara Utah, Portugal, Estats Units, Àustria, Berlin i Turquia. En fi, un film excepcional, que a l'igual que els anteriors ve sempre acompanyat de forma excel·lent per la partitura de John Williams, amb un tema que ja a passat a la història (The Rider’s March) i molts altres verdaderament interessants que encara queden per explotar (i si no fixeu-vos en el ballet de la pesta de les festes d'enguany al projecte Cruïlla de Cors).
En fi, tres cintes espectaculars que ens aporten una dosi d’aventures per anar fent boca de cara a la quarta entrega. Per cert, qui no les tinga, crec que van a fer-les en Antena 3, així que aprofiteu. Això si, prepareu-vos per a aguantar publicitat...
No hay comentarios:
Publicar un comentario