2007, Triller. Dir: David Cronemberg. Guió: Steven Knigth. Música: Howard Shore. Interpretació: Viggo Mortensen, Naomi Watts, Vincent Cassel,...En Promeses de l’Est, trobem una crua i impactant història sobre la màfia russa. Els qui busqueu en ella una pel·lícula a l’ús de les realitzades pel seu director David Cronemberg, em sembla que us decebreu. I és que pareix que ja en la seua anterior pel·lícula Una història de violència, el realitzador canadenc es desmarcava notablement de la que havia sigut la seua forma habitual de fer cinema. Ací, de nou deixa de banda les seues obsessions representades principalment per la ciència, el terror o la fusió entre la matèria orgànica i la mecànica, per centrar-se plenament en la violència, un altre dels seus temes preferits. I per sorprendre’ns notablement amb una molt interessant història que tracta un tema realment impactant que travessa moments de forta actualitat hui en dia: el crim organitzat de l’Europa de l’Est.
Amb la ciutat de Londres com a teló de fons coneixerem la història de Nicolai (Viggo Mortensen), un simple xofer de la màfia, que des d'un principi sembla ser més del que aparenta. La vida normal de la seua organització canviarà notablement amb l’aparició d’Anna (Naomi Watts), una comare que comença a investigar la vida d’una jove prostituta, relacionada amb el submón rus, que ha mort als seus braços donant a llum a una petita xiqueta.
Amb la ciutat de Londres com a teló de fons coneixerem la història de Nicolai (Viggo Mortensen), un simple xofer de la màfia, que des d'un principi sembla ser més del que aparenta. La vida normal de la seua organització canviarà notablement amb l’aparició d’Anna (Naomi Watts), una comare que comença a investigar la vida d’una jove prostituta, relacionada amb el submón rus, que ha mort als seus braços donant a llum a una petita xiqueta.
Del costat dels mafiosos trobarem a Semyon (un genial Armin Muller-Stall) fent les funcions de cap de la família i al seu fill Kirill (interpretat per un desconegut Vincent Cassel, que ens sorprèn ací amb un personatge tan brutal com dèbil al mateix temps, sortint d’aquesta difícl interpretació prou allunyada del seu registre, d’una forma més que notable).Un repartiment excepcional que donarà vida a aquesta història més pròxima al cinema clàssic, que a aquell en el qual David Cronemberg aprofitava per desplegar tot el seu catàleg d’obsessions i inquietuds artístiques, tan impressionants com transgressores.
Per a mi, i sense voler desprestigiar el seu cinema anterior, obté un 10 en el seu canvi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario