miércoles, 2 de enero de 2008

Club Deportivo Alcoyano - Fútbol Club Barcelona

CD Alcoyano - 0
FC Barcelona - 3
------
FC Barcelona - 2
CD Alcoyano - 2

Fa un moment s'ha acabat el que ha sigut una eliminatòria de copa històrica dins de la trajectòria esportiva del meu equip local, l'Alcoyano.
Ja fa més d'un mes ens enteravem de què a l'equip d'alcoi anava a tocar-li en la seguent eliminatòria de Copa del Rei un dels equips que competixen habitualment en lliga de Campions. Jo i els meus amics somniaven en què ens caiguera el Barça, i així va ser. La veritat és que la cosa va estar prou repartideta per la zona, ja que al Madrid li tocava viatjar a Alacant i el Sevilla xafava les platges de Dènia. Sols al València li corresponia medir-se lluny d'aci, davant del Real Unión.
De seguida que es va saber la noticia la ciutat es va transformar. Tothom volia anar al camp i en el club es van columpiar demanant 60 euros per una entrada de general. Però així i tot el camp s'ompli. El partit d'anada va ser genial. No com a futbol, ja que en eixe aspecte va deixar prou que desitjar. Però com a esdeveniment social va resultar perfecte. La gent es va tornar boja anant a rebre als jugadors. Les portes de l'Hotel AC estaven plenes d'aficionats que somniaven en rebre un autògraf o en traure's una instantània amb els seus ídols. I després, el fet de poder estar al Collao, veient als jugadors del Barça tan a prop va ser magnífic. A banda de poder vore jóvens futbolistes de la ciutat debutant en el camp contra un dels millors clubs del món. L'única cosa que va embrutar una mica eixa genial nit, va ser l'actuació arbitral, que ens fastidiava el resultat amb un penal i un gol en el descompte, que ens deixaven un marcador impossible que no era gens necessari per al partit de la tronada.
Avuí s'ha jugat la dita tornada al Camp Nou. Mitja dotzena d'autobusos plens d'alcoians han partit cap a Barcelona per fer-li costat a l'equip. Però la cosa ja no ha estat igual. He vist el partit a un bar, i la veritat és que m'ha resultat prou avorrit. Imagine que al camp la cosa haurà sigut diferent, però las eliminatòries contra equips de primera a doble partit tenen aquestos inconvenients. I això que el resultat ha estat millor que el de l'anada. Ha sigut un dos a dos, però em sembla que aquest Barça ha jugat a mig gas, perque ha fet dos gols en els primers deu minuts i després s'ha relaxat. Aquest fet, amb l'ajuda de l'arbit que ha xiulat un
penal, que en un partit de primera divisió probablement havera sigut la causa de la seua mort, i d'un gol en una jugada prou aillada cap al final del partit, li han donat l'empat a l'alcoià. Açò sols servirà per a què la premsa nacional es cebe amb un Barça que hui per hui és el que menys necessita. I espere que també tinga un altre efecte. M'agradaria que espolejara als jugadors d'un Alcoià que es troba un poc en hores baixes i que necessita ja aquest canvi d'actitud que el faça millorar en el seu joc. A vore si hi ha sort...

No hay comentarios: