No va tindre prou veient les sis entregues de la saga de Star Wars, ni les nou de la de Star Trek. A més es va interessar en els altres mons plantejats a Dune, i en un futur més que real i aterrador com el que mostrava Blade Runner.
Cada moment de la seua vida es va centrar en esperar eixa opció que el convertira en un personatge mític, capaç de gaudir de les més diverses aventures en un altre univers, molt més interessant i apassionant que aquell on, per sort o per desgràcia, li havia tocat viure.
Un dia, mentre conduïa el cotxe cap al seu nou lloc de feina, va tindre una sensació estranya. El port de muntanya que anava pujant estava totalment ple de boira, i com que encara no s’havia fet de dia i era ben obscur, una bufada d’aire fred li va envair el seu petit cotxe i li se va clavar fins l’interior dels seus ossos.
Va tindre la sensació que havia arribat el moment especial de la seua existència. Eixe moment que tant de temps havia estat esperant i que ja començava a pensar que no es faria realitat en tota la seua vida.
De sobte, en coronar el port, va veure tota la baixada coberta de llums multicolors... La muntanya, coberta per la negror de la nit estava il•luminada amb moltíssim esplendor per un conjunt de llums brillants, que anaven dibuixant una mena de constel•lació que havia tocat terra.
No hi havia cap dubte. L’error era realment improbable. No podia ser un altra cosa que una invasió alienígena. Els extraterrestres havien aterrat amb les seues naus a la terra i havien decidit apoderar-se del país, començant per la seua pròpia ciutat. Sens dubte, havia de ser ell l’encarregat d’evitar-ho, encapçalant un grup de pocs, però valents ciutadans rebels, capaços de derrotar a les forces estranyes més perilloses de l’univers. O capitanejant una tripulació d’una nau interestel•lar, capaç de viatjar a la velocitat de la llum a la recerca del país d’origen d’aquestos éssers invasors, i atacant el seu regnat buscant la manera d’eliminar-los. L’aventura estava assegurada, no hi havia cap dubte.
Per fi havia arribat el moment que tant de temps havia esperat!
Quina desil•lusió es va emportar, en adonar-se’n que en les obres de l’autovia havien començat eixe mateix dia a treballar en torns nocturns...
Cada moment de la seua vida es va centrar en esperar eixa opció que el convertira en un personatge mític, capaç de gaudir de les més diverses aventures en un altre univers, molt més interessant i apassionant que aquell on, per sort o per desgràcia, li havia tocat viure.Un dia, mentre conduïa el cotxe cap al seu nou lloc de feina, va tindre una sensació estranya. El port de muntanya que anava pujant estava totalment ple de boira, i com que encara no s’havia fet de dia i era ben obscur, una bufada d’aire fred li va envair el seu petit cotxe i li se va clavar fins l’interior dels seus ossos.
Va tindre la sensació que havia arribat el moment especial de la seua existència. Eixe moment que tant de temps havia estat esperant i que ja començava a pensar que no es faria realitat en tota la seua vida.
De sobte, en coronar el port, va veure tota la baixada coberta de llums multicolors... La muntanya, coberta per la negror de la nit estava il•luminada amb moltíssim esplendor per un conjunt de llums brillants, que anaven dibuixant una mena de constel•lació que havia tocat terra.
No hi havia cap dubte. L’error era realment improbable. No podia ser un altra cosa que una invasió alienígena. Els extraterrestres havien aterrat amb les seues naus a la terra i havien decidit apoderar-se del país, començant per la seua pròpia ciutat. Sens dubte, havia de ser ell l’encarregat d’evitar-ho, encapçalant un grup de pocs, però valents ciutadans rebels, capaços de derrotar a les forces estranyes més perilloses de l’univers. O capitanejant una tripulació d’una nau interestel•lar, capaç de viatjar a la velocitat de la llum a la recerca del país d’origen d’aquestos éssers invasors, i atacant el seu regnat buscant la manera d’eliminar-los. L’aventura estava assegurada, no hi havia cap dubte.
Per fi havia arribat el moment que tant de temps havia esperat!
Quina desil•lusió es va emportar, en adonar-se’n que en les obres de l’autovia havien començat eixe mateix dia a treballar en torns nocturns...
1 comentario:
T'has basat en un fet real??
Ja t'imagine a tu en el Falconet tot emocionat...
Per a quan una segona part?
B7sss!!!
Tània.
Publicar un comentario