Stardust

2007, Fantàstic. Dir: Matthew Vaungh. Guión: M. Vaungh y Jane Goldman. Música: Illan Eskheri. Int: Rick Gervais, Clare Dannes, Robert De Niro Michelle Pfeiffer, Peter O'Toole.

M’encanten aquestes històries... M’agrada creure en què l’amor verdader és la força més gran de la vida i que és el motor que mou el món. M’agraden les aventures fantàstiques, encara que alguns pensen que són per a xiquets (i probablement ho siguen…). M’agrada vore a un jove normal convertit en un heroi mític. Que no necessite fer-los passar una mala estona als que a l’inici li l’han feta passar a d’ell, ja que al final, no ha de demostrar-li res a ningú. M’agraden els mons fantàstics, ben creats, que il·luminen l'escena de forma especial. Aleshores, quan trobe una història que combina tot açò, es precís que m’il·lusione.
Stardust és una d’aquestes històries. Ens narra la vida d’un jove botiguer, que per amor a una dona creua el mur que limita la fantasia amb la realitat per introduir-se plenament en un món de somnis. En ell trobarem reis, princeses, fantasmes (dels dos tipus), bruixes, pirates, endevinadors, unicorns i fins i tot, estels amb vida pròpia... L’aventura ens narra un viatge iniciàtic, com en quasi tots aquestos casos, en el qual el personatge protagonista anirà creixent com a persona i com a heroi, progressivament, en funció de les influències dels altres personatges que apareixen al film.
Si podem criticar alguna cosa, tal vegada siga la poca personalitat de l’heroi del film, Ricky Gervais. Malgrat la seua evolució dins de l’obra potser aquest siga l’únic que no convenç de tot el repartiment. Ja que des de la seua partenaire/estel Claire Dannes, fins a la majoria dels secundaris entre els quals trobem ni més ni menys que a Peter O’Toole, Rufus Sewell i Sienna Miller, entre d’altres, cal dir que tot el repartiment realitza una excel·lent interpretació. Menció especial per a mi requereixen dos actors. En primer lloc, Robert DeNiro, que confirma ací que sap adaptar-se a qualsevol paper que li se propose, des del pirata més cruel fins a un afeminat que s’amaga en un món de salvatges. Tot açò amb el seu toc personal.

I per suposat Michelle Pfeiffer.

He de dir que no és una de les meues actrius preferides, però ací és impossible no reconèixer que està magnífica. Es tracta d’un paper genial per a ella, ja que és una bruixa molt envellida que es tornarà jove mijançant un enacnteri. Aquest fet li permetrà lluir tot el seu esplendor, i aprofitar la seua impressionant bellesa que la convertirà en un dimoni totalment encisador.
En fi, ja us dic que a mi, m’agraden especialment aquestes històries. Així que tal vegada no siga el més indicat per a jutjar. I és que fins i tot ara, quan ja fa vint anys de la seua estrena, encara veig amb molta estima i nostàlgia La Princesa promesa de Rob Reiner. I tal vegada Stardust siga la seua bessona en la primera dècada del segle XXI.