Quarts de final Eurocopa 2008

L’Eurocopa ha donat per finalitzada la seua fase de grups. A partir d’ara arriben els maleïts quarts de final. La cita on la selecció Espanyola sempre abandona aquest tipus de competicions.
A l’igual que en el mundial anterior, la “roja” ha passat la fase de grups amb bona nota. Va golejar a Rússia en el primer partit (4-1) i va guanyar tan a Suècia com a Grècia, l’actual campió, en l’últim sospir del partit (2-1, en ambdós casos). La selecció presenta un bloc molt ben conjuntat amb mig campistes de toc i gran qualitat, i amb dos (quasi podríem dir tres) davanters en ratxa, amb una gran velocitat i molt bona definició. Si l’equip té una assignatura pendent, és la defensa. Però en la meua opinió, no és per culpa dels jugadors que la composen, ja que, a banda de Ramos que no sap a què juga (si ataca o defèn), la resta estan fent un bon paper. Per a mi el que falla, és que el centre del campo és massa blanet defenent. Si, sé que està Marcos Senna, que té més qualitat que Albelda i intenta fer eixa feina bruta que hauria de fer el de la Pobla Llarga, i no la fa mal. Però hem de pensar que de moment els rivals no han estat a la altura, i així i tot, quan el baló entra en l’últim quart del nostre camp hi ha una gran sensació d’inseguretat.
Els quarts de final han quedat de la següent manera:
Portugal – Alemanya
Croàcia – Turquia
Holanda – Rússia
Espanya – Itàlia
Dels favorits, podríem dir que ha caigut França, amb un equip massa major per a repetir les gestes passades, i amb alguns joves que despunten (Ribery o Benzema), però que no han estat capaços de salvar a la seua selecció. Podríem parlar també de Txèquia, que va caure davant Turquia en un partit d’infart.
En fi, el que ens ve ara és Itàlia. Una selecció que se’ns dona mal i que en la meua opinió és el pitjor rival que podia tocar-li a Espanya. De les 9 vegades que s’han enfrontat en competició oficial, la “Azzurra” ha guanyat en 5 ocasions, han hagut 3 empats i sols una victòria per a la selecció cap als anys 20. Es tracta d’un equip que sap molt bé al que juga: Una defensa tancada, un centre del camp corretjós i una davantera rapidíssima al contraatac, i que domina el joc aeri. Estic escrivint-ho i em semblen els ingredients perfectes per a acabar amb Espanya. Però se suposa que tenim 23 jugadors amb la qualitat suficient per a contrarestar aquest joc. El 4-1-3-2 de Luis fins el moment ha funcionat prou bé. També és cert que a excepció d’ahir contra Grècia (on jugaven els suplents un partit sense cap transcendència), sempre ens hem posat per davant al marcador. I així i tot, en les embranzides ofensives de Rússia i Suècia hem tingut problemes (no vull pensar que haguera passat si Zlatan Ibraimovich no s’haguera lesionat al mig temps del partit de Suècia). Per a mi, quan una cosa va bé, no hi ha que canviar-la, però crec que un poc més de duresa al mig del camp ens vindria molt bé. Parle de la incorporació a l’equip titular de Xabi Alonso, o fins i tot, la ubicació al centre del camp de Marchena, qui ha jugat prous vegades en eixa ubicació en el València CF, fent-ho prou bé, i que a més té experiència en fotre als Italians (i si no, recordeu l’eliminatòria de l’any passat de l’Inter en vuitens de final de la Champions, on al final del partit, els centrecampistes de Milà volien pegar-li per impotència, i fou d’allí d’on sorgí tota la polèmica amb David Navarro). També seria molt important el tret des de fora de l'àrea. Pot ser una factor interessant a explotar, ja que hi ha jugadors que tenen xut i molt fort (Senna, Xabi Alonso, Xavi,...), i abans de perdre un baló i provocar una contra sempre pot ser una opció.

A banda d’açò, hi ha una dada important a favor d’Espanya, i es que Andrea Pirlo i Genaro Gatusso no jugaran el partit a causa de sancions. I això és molt important, per que sense Pirlo, no sé quin jugador Italià serà capaç d’organitzar a l’equip.
En fi, tota una sèrie de factors que em tenen una mica embolicat i que fan que no siga capaç de donar un pronòstic sobre el resultat d’aquest partit. Què opineu vosaltres? Se n’anirem cap a casa el diumenge com en totes les nostres cites importants? O pel contrari anem parlant amb els italians per a què facen les maletes? El diumenge a les 11 de la nit a molt tardar sabrem la resposta.