Semifinals Eurocopa 2008

Tornem a parlar de futbol, donat que sembla que té prou interès entre els lectors. I esta vegada ho fem per donar una alegria. Si, encara que semble mentida, la selecció Espanyola va aconseguir passar la barrera de quarts de final i el que és millor encara: Eliminar a Itàlia!!
Els que em coneixeu, sabeu que no sóc massa patriota (per no dir gens), però el triomf davant Itàlia em va alegrar. Més que res pel que significa, d’acabar amb el futbol pobre i garrepa. I és que, si en la meua vida m’han donat ràbia algunes derrotes esportives, han sigut les que ens han fet patir els Italians. D’ací que la victòria davant la selecció “Azzurra” em done tanta alegria.
Però ara què? Espanya està en semifinals i per davant tenim als Russos i si passem, a la final ens esperarà el vencedor de l’Alemanya – Turquia que es juga esta mateixa nit. En principi tot apunta a una victòria Germana. Ja ho sabem, el futbol és un esport d’onze contra onze, que inventaren els Anglesos, que els que millor hi juguen són els Brasilers i on sempre guanya Alemanya (apuntem-ho per a una possible final). A més a més, el combinat Turc, està infestat de lesionats i sancionats, fins arribar al punt de què tal vegada el tercer porter haja d’eixir a jugar de lateral. Encara que jo no donaria als turcs mai per perduts. Ja han sigut capaços de remuntar dos marcadors en contra, contra Txèquia i Croàcia, quan semblava que no hi havia res a fer, i porten darrere una massa social de 150000 seguidors Otomans que van a donar-los el seu suport incondicional. Esta nit tindrem la solució d’aquest enfrontament i el que serà el primer finalista.
Però el que realment ens interessa és l’altra semifinal, la que enfronta a la “roja” amb Rússia, la que va ser la seua primera rival en el partit inicial de grup. La principal diferència, que hi haurà amb aquest partit, serà la d’una Rússia més motivada després de la seua victòria en la pròrroga contra Holanda (la que per a mi era la principal favorita), i l’aparició d’ Arshavin, el davanter del Zenit de Sant Petersburg, que en el primer partit estava sancionat i no va poder jugar, i que està destapant-se com un dels millors davanters de la competició. En fi, que malgrat el 4-1 inicial, a mi no em va semblar que Rússia fóra una selecció roïna. Al igual que en aqueix partit, pense que la clau estarà en l’equip que es pose per davant al marcador, encara que una remuntada també em sembla possible. I per suposat, en què els xicotets (Xavi, Iniesta, Silva, Cazorla,...) tinguen la bola.
El que em resulta una mica incongruent és el fet de dir ara que els Russos estan en un estat de forma excepcional. Jo crec que això no s’agafa en qüestió de dues setmanes, així que pot ser que es troben millor que els Espanyols per l’acumulació de partits que aquestos porten a les seues cames, però no estaran millor que en el primer partit, on els de Luis els en van fer quatre. Si, a la contra i tot el que vulgueu, però quatre.