* Contiene SPOILER
1975, Aventura.Director: John Huston.
Guió: John Huston, i Gladys Hill, basat en la novel·la de Rudyard Kipling The Man Who Would Be King.
Música: Maurice Jarre.
Intérpretació: Sean Connery, Michael Caine i Chistopher Plummer.
L’altre dia, per una casualitat va caure a les meues mans aquest clàssic de John Huston, i com que no havia tingut la sort de poder veure’l vaig decidir donar-li una ullada. Quina va ser la meua sorpresa en trobar-me amb una genial aventura que, a més a més, presentava aspectes més profunds del que en un principi semblava i, fins i tot per a mi, una possible segona interpretació.
La història ens narra la vida de dos soldats imperialistes anglesos, Danny i Peachy, al final de les colònies, que en acabar la guerra han quedat una mica desubicats a l’Índia, ja que no resten lluites en què participar, ni terres per les quals batallar. Així doncs, decideixen que van a envair Kafiristan, un país petit en la frontera amb Afganistan, que sembla que es caracteritza per la incultura dels seus pobladors i per les constants lluites entre els habitants dels seus petits llogarets. Així que dit i fet, i després d’un dur viatge a través de mitja Índia i de les muntanyes d’Afganistan, arriben al país on comencen a guerrejar en un petit poble, i mitjançant la instrucció dels habitants d'aquest, i la constància en el treball militar creen un exercit que és suficient per començar a sumir tot el país sota el seu manament.
La història ens narra la vida de dos soldats imperialistes anglesos, Danny i Peachy, al final de les colònies, que en acabar la guerra han quedat una mica desubicats a l’Índia, ja que no resten lluites en què participar, ni terres per les quals batallar. Així doncs, decideixen que van a envair Kafiristan, un país petit en la frontera amb Afganistan, que sembla que es caracteritza per la incultura dels seus pobladors i per les constants lluites entre els habitants dels seus petits llogarets. Així que dit i fet, i després d’un dur viatge a través de mitja Índia i de les muntanyes d’Afganistan, arriben al país on comencen a guerrejar en un petit poble, i mitjançant la instrucció dels habitants d'aquest, i la constància en el treball militar creen un exercit que és suficient per començar a sumir tot el país sota el seu manament.
Tot va bé, fins que arriba un moment en què les gents de Kafiristan confonen a Danny (el personatge interpretat per Connery) en un déu. Açò és a causa de què en un moment de la lluita un soldat li llança una fletxa a Danny, que farà impacte en la seua casaca roja semblant als lluitadors que acabarà en la seua vida, però deixant-lo sa i estalvi gràcies a una protecció de cuir que porta a l’interior de la camisa. I això si, no el confondran en un déu qualsevol, sino en aquell que representarà al fill d’Alexandre el Gran, el darrer conqueridor que va passar per Kafiristan, i que després de casar-se amb Roxanna, una nativa de la zona, va abandonar el país deixant-lo en el caos actual i prometent que en un futur tornaria, o enviaria al seu fill.
La pel·lícula té un ritme fantàstic, poc a poc va avançant i et sedueix de seguida amb la seua història. A més, a més, el divers colorit de les seues nombroses escenes, junt al paper del director de fotografia, ens mostrarà uns paisatges ensonyadors. Cal afegir el fer que els dos soldats anglesos són maçons, i resulta que el signe de la Maçoneria, coincideix amb el d’Alexandre el Gran, cosa que els salvarà la pell en certa ocasió. Açò també serà el punt de partida de la seua relació amb Rudyard Kipling, que també apareix a la història, per a donar-los un rellotge amb dit símbol de la maçoneria i per a contar-nos tota la història per boca de Peachy, l’únic supervivent de l’aventura que al mateix temps li la contarà a ell.
El missatge moral que podrem extraure del film és que si la avarícia no haguera fet als personatges intentar suplantar déus, tal vegada pogueren haver sigut reis i viure tranquil·lament al Kafiristan sense més preocupacions a la seua vida. O sino fugir d’allà amb alguns dels grans tresors que hi troben. Ara bé, és en el moment en què Danny comença a creure’s un déu, és en el qual les coses comencen a anar-se’ls de les mans. I això que el pacte que signen al principi del film no el trenquen per a res:
- Cuidar l’u de l’altre en tots els aspectes, i no abandonar-lo fins al final de la guerra.
La pel·lícula té un ritme fantàstic, poc a poc va avançant i et sedueix de seguida amb la seua història. A més, a més, el divers colorit de les seues nombroses escenes, junt al paper del director de fotografia, ens mostrarà uns paisatges ensonyadors. Cal afegir el fer que els dos soldats anglesos són maçons, i resulta que el signe de la Maçoneria, coincideix amb el d’Alexandre el Gran, cosa que els salvarà la pell en certa ocasió. Açò també serà el punt de partida de la seua relació amb Rudyard Kipling, que també apareix a la història, per a donar-los un rellotge amb dit símbol de la maçoneria i per a contar-nos tota la història per boca de Peachy, l’únic supervivent de l’aventura que al mateix temps li la contarà a ell.
El missatge moral que podrem extraure del film és que si la avarícia no haguera fet als personatges intentar suplantar déus, tal vegada pogueren haver sigut reis i viure tranquil·lament al Kafiristan sense més preocupacions a la seua vida. O sino fugir d’allà amb alguns dels grans tresors que hi troben. Ara bé, és en el moment en què Danny comença a creure’s un déu, és en el qual les coses comencen a anar-se’ls de les mans. I això que el pacte que signen al principi del film no el trenquen per a res:
- Cuidar l’u de l’altre en tots els aspectes, i no abandonar-lo fins al final de la guerra.
- No beure res d’alcohol mentre dure la guerra.
- I no tenir relacions sexuals mentre dure la guerra.
- I no tenir relacions sexuals mentre dure la guerra.
Tot açò per a no crear problemes entre ells, al llarg de la campanya. Però així i tot, l’obsessió de Danny pel fet de creure que s’ha convertit en Alexandre els portarà a la perdició.
El fet més curiós i que em crida la atenció és el següent: I si realment, qui estigués el fill d’Alexandre fora Peachy (el personatge interpretar per Michael Caine) i no Danny? Tots sabem que el conqueridor grec era ros, al igual que aquest. A banda d’açò, qui primer obté el símbol de la maçoneria és ell, ja que li furta el rellotge al personatge de Rudyard Kipling. I a banda d’açò sobreviu a una crucifixió, fet que podríem qualificar de diví o com a mínim de sobrehumà. Podria ser que fora immortal? En cap moment de la batalla és ferit o veiem la seua sang. En fi, no es més que una petita i particular interpretació que he fet i que volia tansmetre-vos.
En qualsevol cas la cinta és molt recomanable, i encara que des d’ací vos l’haja estripada una mica, crec que si podeu aconseguir-la és indispensable que li doneu una ullada. No vos en penedireu.
El fet més curiós i que em crida la atenció és el següent: I si realment, qui estigués el fill d’Alexandre fora Peachy (el personatge interpretar per Michael Caine) i no Danny? Tots sabem que el conqueridor grec era ros, al igual que aquest. A banda d’açò, qui primer obté el símbol de la maçoneria és ell, ja que li furta el rellotge al personatge de Rudyard Kipling. I a banda d’açò sobreviu a una crucifixió, fet que podríem qualificar de diví o com a mínim de sobrehumà. Podria ser que fora immortal? En cap moment de la batalla és ferit o veiem la seua sang. En fi, no es més que una petita i particular interpretació que he fet i que volia tansmetre-vos.
En qualsevol cas la cinta és molt recomanable, i encara que des d’ací vos l’haja estripada una mica, crec que si podeu aconseguir-la és indispensable que li doneu una ullada. No vos en penedireu.
1 comentario:
Hey Natxet.
He estat pensant el que escrius - que ja ho parlarem - i he revisat algunes dades.
Al text de Kipling no apareix res del que comentes - el vaig llegir fa molt de temps i no ho recordava -. Aleshores penso si puguera ser un afegit dels guionistes - el mateix Huston i Gladys Hill - És possible, però hi ha un detall que em fa dubtar. Huston ja va voler rodar aquesta història molts anys abans amb Bogart i Gable com actors, i cap dels dos em dona el perfil fisic de Caine.
En fí, només és una reflexió que he fet a partir del que em digueres. També pot ser que surgira al tenir a Caine al casting i ho incorporaren després. Siga cóm siga el que és clar, i passa a totes les obres de creació, encara que els autors no s'assabentaren de la questió conscientment, afloren noves interpretacions que l'únic que fan és enriquir la porposta original. I això està més que be.
Publicar un comentario