Crònica dels Palominos (II)

Ací va un altre fragment. Aquest no tan divertit com la'ltre, però també interessant. A veure que vos sembla...

"[...]Cadascú allarga la festa com vol i com pot, per al dia següent alçar-se ben prompte per a la batalla del Dia dels Trons.
Bon matí, ja trobem alguns festers fent les guerrilles. Quasi tenim un disgust amb el trabuquet de J. F., però al final tot acaba bé, i em sembla que ell content per alliberar-se de l’esforç del ‘disparo’.
Després d’esmorzar s’encaminem cap als Salesians, punt des d’on parteix enguany la nostra filà. Allí, tots en ordre i uniformats fem un dels ‘Alardos’ en què més es dispara segons la meua memòria, arribant a quedar-se quasi tota la filà sense pólvora.
Em sembla que no disparem tots. Ja que fa uns anys que sent que un comando de veterans aprofita la batalla del matí, per acostar-se a la Penya el Bon Humor i passar una bona estona, mentre altres lluitem sota signe de la bandera mora. Ara, també estic tranquil, perque sé que les noves generacions venen empentant. Com el D., el xicon de J., que encara no té un any i ja va vestit amb el seu peto del ‘disparo’. Tremoleu Cristians, que en uns anyets anem a canviar la història.
A migdia dinar en la filà, i a la vesprada, després de l’estafeta i l’ambaixada, altra vegada a la guerra. Quasi al final de l’’alrado’ F. va vindre a dir-nos que la Guàrdia Civil estava vigilant i fent fotografies pel recorregut, per veure si els festers acomplien amb la normativa. Vam coincidir en ells a meitat del carrer Sant Llorenç i ens van seguir fins la plaça. Doncs vos puc dir, de bona font, que van estar fotografiant-nos i observant-nos amb deteniment, ja que jo estava molt prop d’ells. I la impressió que em va fer va ser, que els Palominos els vam donar una bona lliçó de com s’ha de fer aquest acte, disparant a la plaça de forma excel•lent i amb total seguretat. Crec que podem sentir-nos orgullosos, tots.Ja arribada la nit, Sant Jordi s’acomiada de nosaltres en l’aparició. Però encara resta temps per a la diversió, enguany en forma de Soparet del Pakistaní, per a un bon grapat de Palominos. Vestits amb americana damunt del trage de moro, alguns amb bigot o perilla, altres venent flors i pel•lícules, ballant i cantant, vam posar un bon grup de festers de la filà, el punt i final a aquesta trilogia festera.[...]"