Crònica dels Palominos (III)

A petició del públic, el dia de l'Entrà.

"[...] La ‘Diana’ és l’acte que dóna l’inici a la trilogia festera. Possiblement siga un dels actes més emotius per al fester, al qual acudeixen en massa els qui han d’eixir en els tres trams i un bon grapat de membres de la filà que volen acompanyar a aquestos al llarg de tota la desfilada.

Enguany, la Societat Instructiva Musical de Benigànim i el Grup Barxell de Dolçaines i Tabals interpreten la peça Un moble més per a l’arrencada a la plaça. MP tindrà l’honor de fer el cabo davant una esquadra realment especial, i voluminosa. La ‘Diana’ baixa cap al Casal pels carrers més antics de la nostra ciutat, i avança a bon pas en direcció a l’església de Sant Jordi. Més endavant seran les notes de El k’sar el Yedid les que facen formar als festers en direcció al partidor.

Arranca el segon tros, amb AC com a cabo, i el secretari té temps de prendre’ns el pèl dient-nos que el cabo del tercer tros és un tal JM. El qual arribat el moment farà una arrencada excel·lent, deixant en molt bon lloc a tota la filà. I així va baixant la festa cap a la plaça on posarà el seu punt i final aquest primer acte tan especial.

L’esmorzar és ràpid, ja que quasi tots volem anar a veure l’’Entrà’ o a fer-se un parell de gotets pels carrers (i qui puga les dos coses).

A mig dia dinar d’’esquderos’ i prompte cap amunt, que després de l’any de càrrec hem d’eixir els segons. Per a mi enguany va ser un any especial. Després de trenta-un any en aquesta societat em posava davant d’una esquadra per a fer-la moure al so de Centenari mudéjar, la peça que José Mª Valls va composar en honor a aquesta cita tan especial que els Palominos vam tindre al 2004. Alternem la marxa amb El moro del Sinc, peça clàssica a la nostra filà que no pot faltar en cap de les nostres ‘entraes’. Amb el meu germà J a un costat i J el Metge a l’altre, vaig compartir el primer tros de cabo en un dels moments més emotius que han tingut per a mi aquestes festes. A l’esquadra de darrere venia JMª B de cabo, amb altres festers, i encara que no els vaig poder veure sé de bona fe que van quedar molt bé, al igual que PF, RC, TP,..., els cabos del segon tros, que segur que va quedar de categoria , com es mereix la filà. Allò que em sembla, no va quedar massa bé, va ser el canvi d’esquadra. No sé si per falta d’assaig dels ‘esquadreros’, per les preses de la junta, pels de l’associació, que tampoc ajuden, o una mica per tot, aquesta és l’assignatura pendent que la filà té de cara a la desfilada. Així que ja sabem, tots a esforçar-se i a posar remei.

L’Entra, pel que m’han contat va estar molt bé. No cal que vos compte com va triomfar Ll, el fill de P i B que feia que la gent es trencara les mans aplaudint. La veritat, quasi com tots els xiquets, però amb una nota més de color. Com a novetat, teníem a les dones de la filà, a les quals enguany hem enguany proveït d’armes. Han baixat desfilant “de quatre en fondo”, encara que no sé si molt contentes. Me s’ocorre proposar des d’ací que anem pensant en inventar alguna ‘roponà’ per a l’any que ve, així podrem fer coses més entretingudes passant-s’ho millor nosaltres, i fent que el públic gaudisca al pas de la filà. Ja que segurament estaran cansats de veure passar moros de quatre en quatre, uniformats de cap a peus, any darrere any.

Com que l’’Entrà’ va acabar tan prompte vam tindre l’oportunitat de començar l’altra festa quasi a hores de cristià, allargant-la fins ben entrada la nit a la Placeta de Correus. Cada vegada són més els llocs que els festers hem de visitar per compromisos i històries. Possiblement això haja produït el fet que la nit de l’’Entrà’, la filà molt prompte estiguera buida. O igual es que com vam començar tan prompte, la gent ja s’havia retirat. [...]"