2005, Superherois. Dir: Christpher Nolan. Guió: Bob Kane & David S. Goyer. Música: James Newton Howard i Hans Zimmer. Interprets: Christian Bale, Liam Neeson, Micheal Caine, Gary Oldman, Katie Holmes i Morgan Freeman.Esta setmana m’he apropat a la cinta de Chris Nolan per a anar preparant la propera estrena de la seua seqüela, The Dark Knight, o com s’ha traduït ací, El Cavaller Obscur.
Després d’una sèrie de televisió i 4 entregues, dues d’elles dirigides per Tim Burton (Batman i Batman Returns) i dues per Joel Schumacher (Batman Forever i Batman & Robin)va ser en el 2005 quan Christopher Nolan, el reputat director de cintes com Insomni, Memento o The Prestige es va posar al front d’un projecte dissenyat per a ressuscitar i dignificar, al mateix temps, un dels superherois amb més carisma que ha donat la factoria DC, i que més baix havia caigut en les darreres entregues de les seues aventures cinematogràfiques.
Després d’una sèrie de televisió i 4 entregues, dues d’elles dirigides per Tim Burton (Batman i Batman Returns) i dues per Joel Schumacher (Batman Forever i Batman & Robin)va ser en el 2005 quan Christopher Nolan, el reputat director de cintes com Insomni, Memento o The Prestige es va posar al front d’un projecte dissenyat per a ressuscitar i dignificar, al mateix temps, un dels superherois amb més carisma que ha donat la factoria DC, i que més baix havia caigut en les darreres entregues de les seues aventures cinematogràfiques.

Batman begins, ens conta la història del multimilionari Bruce Wayne, que obsessionat amb el crim i la culpabilitat després de la mort dels seus pares, es dedica a vagar pel món buscant una manera d’acabar amb els seus dimonis (o rats penats en aquest cas) personals. SPOILER. En els seus viatges, coneixerà a Henri Ducard, alias Ra’s Al Ghul, que l’instruirà en l’art de la lluita i del domini mental amb la intenció de què entre a formar part d’una organització internacional justiciera, coneguda com a Lliga de les Ombres. Més tard, Wayne se n’assabentarà que Ducard amb l’ajuda d’Espantaocells, pretén destruir per complet la ciutat de Gotham, amb els seus habitants inclosos, per a netejar-la així de tot el crim i la corrupció que estan assolant-la. La solució a aquest conflicte serà el naixement de Batman. Fi d’SPOILER 
La pel·lícula resulta realment interessant. Partint del seu repartiment, que es presenta molt atractiu amb noms com el de Christian Bale, com el Senyor de la Nit, Micheal Caine, Morgan Freeman, Gary Oldman i Liam Neeson. La història ens serveix com a excusa de cara a una presentació de personatges, una petita aventura i una explicació de l’origen del mite. En aquest film, trobem un superheroi realment humà, al qual li se pot fer mal directament i mitjançant els seus essers volguts. Açò és molt adequat, donat el fet que Batman és un superheroi totalment humà. És a dir, un home d’acer sense superpoders. Un home de carn i ossos, com tots nosaltres. Això si, amb la cartera ben plena per a poder equipar-se amb infinitat d’artefactes i objectes.
El to que té el film em fa inevitable recordar la que per a mi és sense cap dubte, la millor obra del còmic de superherois i del seu creador, Frank Miller: Batman. El retorn del senyor de la nit. Una novel·la gràfica apassionant, que ens presenta a un Batman entrat en anys, que després de retornar al camí de la lluita i la justícia, ha d’enfrontar-se amb els seus enemics clàssics, i fins i tot, amb un país que no vol superherois entre els seus habitants. Una història sensacional, que m’encantaria veure traslladada alguna vegada a la gran pantalla, amb el superheroi més humà que es recorda en la història del còmic. 
En fi, un punt de partida realment interessant, sobretot de cara al que ens ve el proper mes a les nostres sales de cinema. El cavaller obscur té una pinta excelent. A més de tots els genials ingredients que tenia la seua antecesora, ara hem d’afegir l’arribada del brivall amb més carisma de tots els qui s’enfronten amb Batman: El Joker. Anteriorment interpretat pel gran Jack Nicholson, ara el testimoni ha caigut en mans del malauradament desaparegut Heath Ledger. Un gran actor, que ens abandonava enguany per sobredosi, i que des de la primera imatge seua que em vist a Internet en la pell del Joker, ens ha fascinat i atemorit al mateix temps. Un personatge realment inquietant, que pel que es veu ha estat interpretat magistralment per Ledger, de qui es parla que ha superat a Nicholson, i que fins i tot, podria rebre una nominació als óscars per la dita interpretació. De moment ens queda un temps d’espera i ens hem de conformar amb els tràilers, que ja ens donen un bestreta realment encisadora.


Las cosas se complicarán, cuando aparezca el cadáver, brutalmente asesinado, torturado y seccionado en dos partes, de Elizabeth Short, apodada por un periodista como "la Dalia Negra". Los dos detectives se obsesionarán con este caso y centrarán todos sus esfuerzos en descubrir al asesino. Esto les causará problemas emocionales, la perdida de su empleo, e incluso en el caso de uno de ellos, la muerte. Fin de Spoiler. 
Por otra parte, hay gran cantidad de elipsis en la película, que si aparecen en el texto original. Algo que siempre es inevitable, dado el tamaño de la obra. Y además, algunos aspectos del film son solucionados por de Palma de un modo distinto al que vienen escritos en el texto, evitando así diversos viajes, y dando por sobreentendidas bastantes cosas que de no ser por la lectura de la novela, con un solo visionado del film no quedan nada claras.
La cinta conjugará el buen hacer de su director Ridley Scott, un genio de la imagen visual, que tan solo había rodado hasta ese momento Los duelistas y Alien, el octavo pasajero, con los diseños del dibujante futurista Syd Mead, creando una ambientación que todavía no se ha superado en nuestros días. Frente a los futuros idílicos que nos ofrecían las cintas de la época, Blade Runner nos mostró una ciudad de Los Ángeles oscura, sucia, contaminada y habitada por los últimos reductos de una sociedad enferma, que ha emigrado a otras colonias exteriores tras la tercera guerra mundial.
Si algo se le puede echar en cara al film, fue el hecho de no incluir en el proyecto a esos genios del comic francés de los 80, como Moebius o Mezieres, a quienes tanto se les debe en la película, estéticamente. De hecho, esto fue motivo de numerosas de las críticas que la cinta tuvo en su momento. Y es que hay que decir que en la fecha de su estreno, la cinta fue maltratada especialmente por la crítica. Sin duda, se trataba de una obra adelantada a su tiempo. Tendrían que pasar varios años para que se reconociera la genialidad del film y se pusiera a este en el sitio que merece: El primero y el más grande de los clásicos modernos. 
Feia 44 anys des de l’única victòria aconseguida pel combinat nacional. L’Eurocopa també del 1964, en què Espanya es va imposar davant Rússia, aleshores (URSS) amb el mític gol de Marcelino (que recientment s’ha demostrat que la gravació que coneixíem estava trucada, ja que el centre, no venia del jugador que tots pensàvem, sino d’un culé: coses del Franquisme??). El que més m’agrada, és que per fi, la selecció ha trobat el seu estil de joc, i que amb ell ha estat capaç de doblegar a seleccions tan poderoses com la Germana, i per a mi, sobretot, la Italiana. Una notícia realment interessant, referent a l’equip que des de sempre havia estat la seua bèstia negra.

