Batman begins

2005, Superherois. Dir: Christpher Nolan. Guió: Bob Kane & David S. Goyer. Música: James Newton Howard i Hans Zimmer. Interprets: Christian Bale, Liam Neeson, Micheal Caine, Gary Oldman, Katie Holmes i Morgan Freeman.

Esta setmana m’he apropat a la cinta de Chris Nolan per a anar preparant la propera estrena de la seua seqüela, The Dark Knight, o com s’ha traduït ací, El Cavaller Obscur.
Després d’una sèrie de televisió i 4 entregues, dues d’elles dirigides per Tim Burton (Batman i Batman Returns) i dues per Joel Schumacher (Batman Forever i Batman & Robin)va ser en el 2005 quan Christopher Nolan, el reputat director de cintes com Insomni, Memento o The Prestige es va posar al front d’un projecte dissenyat per a ressuscitar i dignificar, al mateix temps, un dels superherois amb més carisma que ha donat la factoria DC, i que més baix havia caigut en les darreres entregues de les seues aventures cinematogràfiques.

Batman begins, ens conta la història del multimilionari Bruce Wayne, que obsessionat amb el crim i la culpabilitat després de la mort dels seus pares, es dedica a vagar pel món buscant una manera d’acabar amb els seus dimonis (o rats penats en aquest cas) personals. SPOILER. En els seus viatges, coneixerà a Henri Ducard, alias Ra’s Al Ghul, que l’instruirà en l’art de la lluita i del domini mental amb la intenció de què entre a formar part d’una organització internacional justiciera, coneguda com a Lliga de les Ombres. Més tard, Wayne se n’assabentarà que Ducard amb l’ajuda d’Espantaocells, pretén destruir per complet la ciutat de Gotham, amb els seus habitants inclosos, per a netejar-la així de tot el crim i la corrupció que estan assolant-la. La solució a aquest conflicte serà el naixement de Batman. Fi d’SPOILER

La pel·lícula resulta realment interessant. Partint del seu repartiment, que es presenta molt atractiu amb noms com el de Christian Bale, com el Senyor de la Nit, Micheal Caine, Morgan Freeman, Gary Oldman i Liam Neeson. La història ens serveix com a excusa de cara a una presentació de personatges, una petita aventura i una explicació de l’origen del mite. En aquest film, trobem un superheroi realment humà, al qual li se pot fer mal directament i mitjançant els seus essers volguts. Açò és molt adequat, donat el fet que Batman és un superheroi totalment humà. És a dir, un home d’acer sense superpoders. Un home de carn i ossos, com tots nosaltres. Això si, amb la cartera ben plena per a poder equipar-se amb infinitat d’artefactes i objectes.
El to que té el film em fa inevitable recordar la que per a mi és sense cap dubte, la millor obra del còmic de superherois i del seu creador, Frank Miller: Batman. El retorn del senyor de la nit. Una novel·la gràfica apassionant, que ens presenta a un Batman entrat en anys, que després de retornar al camí de la lluita i la justícia, ha d’enfrontar-se amb els seus enemics clàssics, i fins i tot, amb un país que no vol superherois entre els seus habitants. Una història sensacional, que m’encantaria veure traslladada alguna vegada a la gran pantalla, amb el superheroi més humà que es recorda en la història del còmic.
En fi, un punt de partida realment interessant, sobretot de cara al que ens ve el proper mes a les nostres sales de cinema. El cavaller obscur té una pinta excelent. A més de tots els genials ingredients que tenia la seua antecesora, ara hem d’afegir l’arribada del brivall amb més carisma de tots els qui s’enfronten amb Batman: El Joker. Anteriorment interpretat pel gran Jack Nicholson, ara el testimoni ha caigut en mans del malauradament desaparegut Heath Ledger. Un gran actor, que ens abandonava enguany per sobredosi, i que des de la primera imatge seua que em vist a Internet en la pell del Joker, ens ha fascinat i atemorit al mateix temps. Un personatge realment inquietant, que pel que es veu ha estat interpretat magistralment per Ledger, de qui es parla que ha superat a Nicholson, i que fins i tot, podria rebre una nominació als óscars per la dita interpretació. De moment ens queda un temps d’espera i ens hem de conformar amb els tràilers, que ja ens donen un bestreta realment encisadora.