domingo, 13 de julio de 2008

El llibre de l'amor

La nostra vida és com un llibre. La vida dels sers humans, de les persones, es podria comparar amb un llibre, o amb una novel·la.
La escrivim nosaltres. Cadascú la seua pròpia. I la tinta que perfila les línies, que després formaran les lletres i més endavant les paraules, la triem nosaltres mateixos. Amb açò, vos vull dir que hi haurà novel·les de tots els tipus, al igual que les persones, que també són de tots els tipus. Unes seran més passionals, altres més aventureres. Hi hauran relats curts o obres extenses. Trobarem novel·les de misteri, o d’intriga. I per damunt de totes aquestes, hi hauran novel·les d’amor. Perquè l’amor és un sentiment necessari en la vida de totes les persones, i un ingredient que no pot faltar en cap bona història.
Hui em toca parlar d’una d’aquestes novel·les d’amor. El protagonista és el meu amic Fran. Una persona excepcional, sense cap dubte. Amb ell, resulta realment difícil tindre qualsevol tipus de problema o enfrontament. Sempre està, amb la millor predisposició del món per a divertir-se amb tu, per a ajudar-te, per a escoltar-te, per a passar una estona, per a recolzar-te... i sempre, amb eixe somriure tant seu. Sempre, tant en els bons moments, com en els roïns. Què més li se pot demanar a un amic?
Porta una vida molt atrafegada. De vegades el veig com un artista del renaixement del segle XXI. Gent com Leonardo Da Vinci o Rafael Sanzio, que tractaven de conjugar totes les arts de la millor forma possible. Pintaven, escrivien, dibuixaven, esculpien, i fins i tot, tenien temps per a inventar coses. I ho feien tot d’una forma excel·lent. Doncs ell llig, estudia, practica esport, toca la dolçaina, i guarda una petita estona de temps per a aprendre italià, la llengua d’aquestos grans creadors.
Crec que he de dir-vos, que per a mi, la novel·la que Fran ha escrit fins a aquest moment ha estat prou entretinguda. Viatges, il·lusions, festes, emocions i un únic amor, han sigut el fil conductor de l’argument de la seua obra. Un amor que es renova constantment cada dia que passa. Un amor que es manté fresc com el primer dia, fa ja quasi uns 12 o 13 anys, no? I és que tot el temps que porten junts ha fet que entre ells es cree una complicitat que sols existeix dins de les grans parelles. Eixe amor que sent, per qui té hui al seu costat: Ali. La meua amiga Ali. Ella, que és capaç de ser tan encantadora com cap altra persona. Tots sabem que sempre es pot contar amb ella pel que ens siga necessari. I al igual que ell, sempre ens rebrà amb un preciós somriure als llavis.
Doncs hui, ha arribat el moment de què els dos escriguen un capítol de la seua obra en comú. El capítol, a partir del qual, els dos seran protagonistes del mateix llibre, i que té com a punt de partida una festa de la qual tots anem a ser partícips. I després, un viatge, que es reserven per a ells dos soles. Vos sembla que una història pot començar d’una forma millor?
Fran, Ali. Gaudiu de la vostra vida en comú. Viviu cada moment amb la màxima intensitat possible. Feu del vostre amor el protagonista d’esta història, i que siga la millor de totes les que s’han contat. Així, els dos, arribareu agafats de la ma, al moment d’escriure junts el vostre punt i final.


"Text per a la boda de Fran i Ali, celebrada el passat dissabte 12 de juliol.
No sé com etiquetar-lo, perque no és el tipus de text que habitualment apareix al bloc. Com a subtítol portava el següent: Text per a la boda del segle - v3".

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Avui era precis escriure algo despres de tornar a llegir el teu text. Encara m'emocione despres de llegir-lo 3 o 4 vegades. Va ser un dels moments mes especials d'aquell dia encara que hi van ser tants... Moltes gracies de tot. Crec que no fa falta dir-te res mes. Un abraç amic.

Roy dijo...

Gràcies a tu per confiar en mi.
Un abraç!